![\"Una](\"http:\/\/2025.redtransforma.intered.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/postulados-pedagogia-cuidados.jpg\")
<\/p>\nEls \u00faltims anys s\u2019han fet paleses tres realitats que, tot i que palpables, eren invisibles per a la majoria dels \u00e9ssers humans. La primera, que la vida humana i la vida en el planeta s\u00f3n nom\u00e9s possibles en un entramat d\u2019interdepend\u00e8ncies d\u2019ecosistemes en qu\u00e8 les possibilitats de superviv\u00e8ncia dels \u00e9ssers humans, com les de qualsevol esp\u00e8cie en el planeta, estan \u00edntimament vinculades. Aquesta interdepend\u00e8ncia possibilita l\u2019harmonia biol\u00f2gica i social del nostre viure, en entramats infinits de cooperaci\u00f3, cura i solidaritat. La segona, que els \u00e9ssers humans hem afectat de manera definitiva aquest entramat d\u2019interdepend\u00e8ncies en activar din\u00e0miques de \u00abdesenvolupament\u00bb depredadores, mercantilistes i contaminants, amb el criteri equ\u00edvoc que la natura est\u00e0 al servei dels \u00e9ssers humans i que ha de ser dominada per ells. La tercera, que aquesta visi\u00f3 de relacions depredadores i dominants, que no s\u00f3n nom\u00e9s dels \u00e9ssers humans vers la natura, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre els \u00e9ssers humans mateixos, ha condu\u00eft a la creaci\u00f3 de guerres, pobresa, esclavatges, discriminacions i viol\u00e8ncies de diverses menes.<\/p>\n
Aquestes tres realitats produeixen desafiaments en diversos camps de la vida humana. En l\u2019\u00e0mbit educatiu els reptes s\u00f3n molts. Alguns poden ser expressats en q\u00fcestions d\u2019aquesta mena: com han de ser socialitzats nens, nenes, adolescents i joves en aquest sistema dominador-depredador perqu\u00e8 no es reprodueixi aquesta perspectiva, sin\u00f3 al contrari una en la qual predomini la solidaritat, la cura m\u00fatua, la cooperaci\u00f3 i en definitiva l\u2019amor entre els \u00e9ssers humans?; com aquestes formes de socialitzaci\u00f3 d\u2019aquesta nova perspectiva curadora i cocreadora de la vida, en ser comunicada i promoguda en aquestes noves generacions, possibiliten el sorgiment d\u2019un nou paradigma que amari la societat, la fam\u00edlia, l\u2019escola i cada \u00e9sser hum\u00e0?; quines estrat\u00e8gies i t\u00e0ctiques hem d\u2019impulsar perqu\u00e8 sigui possible la socialitzaci\u00f3 en aquest nou paradigma en les institucions educatives, a fi i efecte que es transformin els procediments de gestionar el fet educatiu, el curr\u00edculum, el coneixement, les relacions a l\u2019escola?<\/p>\n
<\/p>\n
En aquest moment \u00e9s possible constatar una crisi en el sosteniment de la vida humana i no humana que es reflecteix en el fet quotidi\u00e0, en el carrer, en la fam\u00edlia, en la societat, i de manera especial en l\u2019escola. I que, si b\u00e9 en molts contextos aquesta respon a la l\u00f2gica capitalista, pot ser un indret privilegiat per les possibilitats de transformacions curriculars (a m\u00e9s a m\u00e9s de la fam\u00edlia) per a l\u2019educaci\u00f3 moral i \u00e8tica de la infantesa i la joventut. Aix\u00f2 possibilitaria aprenentatges envers la conviv\u00e8ncia no violenta, el respecte a la vida en totes les seves manifestacions i el seu desenvolupament integral.<\/p>\n
Una de les manifestacions d\u2019aquesta crisi en el sosteniment de la vida, i que amara pregonament l\u2019escola, \u00e9s la inequitat en les relacions de g\u00e8nere reflectida en la \u00abvisi\u00f3 androc\u00e8ntrica de la cultura, de la seva transmissi\u00f3 en els usos familiars i en els curr\u00edculums escolars; aquesta visi\u00f3 ha generat i genera humiliacions, viol\u00e8ncia contra les dones, guerres dins els pobles i entre estats, subordinaci\u00f3 i menysteniments del que \u00e9s considerat femen\u00ed\u00bb (V\u00e1zquez, Esc\u00e1mez & Garc\u00eda, 2012, p. 10).<\/p>\n
Evid\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2 s\u00f3n els resultats de diverses recerques en l\u2019escola, entre les quals la feta per l\u2019Institut per a la Investigaci\u00f3 Educativa i el Desenvolupament Pedag\u00f2gic \u2013 IDEP. S\u2019hi mostra, entre diverses contradiccions i paradoxes de la cultura escolar, que \u00abl\u2019escola imparteix a trav\u00e9s d\u2019impostures i discursos en els espais institucionals visibles una educaci\u00f3 per a la igualtat dels sexes mentre que en les din\u00e0miques quotidianes promou una educaci\u00f3 sexista\u00bb. Aix\u00ed ho reflecteixen els resultats de les enquestes fetes als i a les joves d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria de cinc institucions educatives de l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic a Bogot\u00e0 (Col\u00f2mbia), en les quals es vincula el femen\u00ed amb submissi\u00f3, delicadesa, servilisme davant els homes i davant els ideals masculins. Tamb\u00e9 reflecteixen que els joves continuen valorant acr\u00edticament el rol tradicional de la dona-objecte, de l\u2019\u00e9sser decoratiu i reproductor de l\u2019esp\u00e8cie.<\/p>\n
Les joves enquestades tamb\u00e9 judiquen durament les que es volen apartar d\u2019aquests rols femenins convencionals, censurant de manera punyent els seus afanys de canvi, perqu\u00e8 han apr\u00e8s a rebutjar all\u00f2 que el sistema els marca com a perill\u00f3s i antinatural. Finalment, en aquesta recerca es va evidenciar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un grup d\u2019adolescents enquestades que exerceixen una \u00abboirosa\u00bb, i de vegades mal entesa, identificaci\u00f3 de les possibilitats d\u2019equitat entre ambd\u00f3s g\u00e8neres cercant una pretesa igualtat amb els homes per la via d\u2019imitar els seus comportaments m\u00e9s llastimosos.<\/p>\n
Alhora, i de manera para\u0140lela, s\u2019observa que nom\u00e9s una minoria de les estudiants construeixen representacions progressistes de g\u00e8nere, manifestades en un obert autoreconeixement de car\u00e0cter positiu sobre la seva condici\u00f3 de dones i sobre el nou rol que han de jugar com a tals. Igualment, es posa de manifest que una quantitat petita, per\u00f2 esperan\u00e7adora, de joves enquestats mostra una construcci\u00f3 de valoracions positives sobre la dona i en particular sobre les seves companyes d\u2019estudi.<\/p>\n
En relaci\u00f3 amb les representacions sobre el fet mascul\u00ed, s\u2019hi van trobar dues tend\u00e8ncies: una de majorit\u00e0riament tradicional, i una altra de minorit\u00e0ria de fais\u00f3 progressista. La primera tend\u00e8ncia mostra representacions l\u2019orientaci\u00f3 b\u00e0sica de les quals desvela una perman\u00e8ncia dels valors patriarcals. Per aquest grup, ser mascul\u00ed presenta caracter\u00edstiques com ser forts, prepotents i \u00abtropellers\u00bb. Aquests joves es distancien de rols amables i receptius per por de ser catalogats com a \u00abmarietes\u00bb o covards. Les adolescents, tot i que en la majoria predominen valoracions tradicionals i acaben considerant de manera determinista que \u00abaix\u00ed s\u00f3n els homes\u00bb, s\u00ed que estableixen algunes distincions en les quals q\u00fcestionen els comportaments agressius d\u2019aquests. D\u2019altra banda, una petita quantitat de les i els adolescents consideren que els homes haurien de ser tendres, afectuosos, comprensius… (Piedrahita & Acu\u00f1a, 2008, p. 15 i s.).<\/p>\n
Els resultats d\u2019aquesta recerca fan pal\u00e8s que en aquestes cinc institucions educatives, com segurament en moltes d\u2019altres en diferents indrets de l\u2019univers, tenen preponder\u00e0ncia els sistemes patriarcals que, a m\u00e9s de ser maneres de pensar el m\u00f3n i qui l\u2019habita, es materialitzen en normes, estructures socials, formes de relaci\u00f3 i pr\u00e0ctiques violentes que posen les dones, i tots els grups i persones que se surtin del seu esquema, en condici\u00f3 de desigualtat per poder sortir-se\u2019n en la vida social. Una d\u2019aquestes formes violentes \u00e9s el foment de prejudicis que s\u00f3n interioritzats i replicats (Giddens, 1991) mitjan\u00e7ant \u00abel pensament estereot\u00edpic en qu\u00e8 s\u2019utilitzen categories r\u00edgides i inflexibles a partir de les quals s\u2019atorga sentit al m\u00f3n i a les persones\u00bb (Palacios, 2015, p. 75).<\/p>\n
Aquests resultats tamb\u00e9 fan pal\u00e8s que cal tornar, una vegada i una altra, al paradigma de g\u00e8nere que va obrir la possibilitat de q\u00fcestionar les bases biol\u00f2giques dels comportaments masculins i femenins, i entendre aquests com a productes culturals. Encara m\u00e9s, diversos inte\u0140lectuals com Judith Butler, Gayle Rubin, Mar\u00eda Lugones i Michael Focault arriben a afirmar que el sexe, el g\u00e8nere i el desig s\u00f3n construccions hist\u00f2riques, pol\u00edtiques, socials i culturals que no estan determinades per la biologia. D\u2019aqu\u00ed que sigui un imperatiu en aquest moment destacar una mirada relacional que busqui superar les dicotomies que menysvaloren les activitats femenines com natura i cultura, treball i fam\u00edlia, p\u00fablic i privat. I entendre que la vida, les seves condicions i situacions s\u00f3n transformables cap al benviure si es construeixen des de la igualtat, l\u2019equitat i la just\u00edcia.<\/p>\n
Llavors, qu\u00e8 fer a l\u2019escola?; com fer palesa la contradicci\u00f3 que implica que es promoguin discursos sobre la igualtat dels sexes, mentre que es tenen din\u00e0miques sexistes en el m\u00f3n quotidi\u00e0?; com possibilitar canvis i transformacions fondes en la cultura escolar que afectin les formes de pensar, sentir i actuar dels adults, primer, i de nens, nenes, adolescents i joves, despr\u00e9s?; com fer palesos els estereotips, com una construcci\u00f3 social i cultural que pot ser i ha de ser transformada, que promouen una divisi\u00f3 del treball en funci\u00f3 del sexe basant-se en la desigualtat social i econ\u00f2mica entre els g\u00e8neres?; com fer congruent l\u2019acci\u00f3 de l\u2019escola amb el significat veritable i original de l\u2019educaci\u00f3 de fer aflorar i produir el creixement de potencialitats innates de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, m\u00e9s enll\u00e0 de preconcepcions sobre el que \u00e9s ser home o ser dona?<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Possibilitar a l\u2019escola un nou paradigma en la relaci\u00f3 entre els g\u00e8neres que s\u2019aparti de l\u2019androcentrisme i el patriarcalisme implica considerar el fet femen\u00ed i les pr\u00e0ctiques del femen\u00ed com a part del fet hum\u00e0 i del fet ciutad\u00e0. Una de les pr\u00e0ctiques de m\u00e9s preponder\u00e0ncia assignada al femen\u00ed \u00e9s la cura, considerada com el centre de la seva tasca en les societats patriarcals.<\/p>\n
A la cura pr\u00f2pia, a la cura dels altres, d\u2019altri, no se li assigna visibilitat, valor i rellev\u00e0ncia en la societat, segurament perqu\u00e8 ha estat atribu\u00eft com a tasca femenina. Aix\u00f2 comporta necess\u00e0riament en conseq\u00fc\u00e8ncia que no s\u2019entengui la cura com a part del que \u00e9s netament hum\u00e0, com a part de les tasques amb carta de ciutadania i de rellev\u00e0ncia en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic, i a m\u00e9s aombra la consci\u00e8ncia de la interdepend\u00e8ncia i la vulnerabilitat que fan possible la vida.<\/p>\n
Aix\u00ed que comprendre que la cura d\u2019un mateix, d\u2019una mateixa, d\u2019altres i d\u2019altri \u00e9s tasca de la humanitat en el seu conjunt, ens permetr\u00e0 avan\u00e7ar com a societat, com a entramat d\u2019ecosistemes d\u2019\u00e9ssers vius, i de manera molt especial en el valor assignat a la cura de la vida com a b\u00e9 p\u00fablic. Per possibilitar aquest aven\u00e7, caldr\u00e0 aleshores obrir pas a una nova pedagogia que possibiliti aprendre a cuidar, valorar la cura, valorar qui cuida i aprendre a cuidar-se i a ser cuidat.<\/p>\n